| POTSER |
Potser Una nit d’esperança Plena del seu somrís Plena de la seva tendresa I sense por Potser Entreveure el sol Dins un somni Blau com el cel clar Dels seus ulls Potser Un matí Una rosa o un clavell Ram novell e olorós De flors vermelles Potser Estimar Una última vegada Un cos en flor Un cor de llum Potser viure lliure I feliç Un moment Una hora I al cap del camí Morir Sense plors Sense tristesa Sense recança I després Reviure Dins un crit Qui vol renéixer Cap à demà 08.05.2005 |
|