¡ Quantes hores tant llargues
passades a buscar-te
sense trobar-te !
Els meus ulls romanen oberts
a mirar
cap al buid
del temps que s’atura
fins a esgotar
els meus plors,
les llàgrimas del meu cor
que l’amor atormenta
Te sento a prop de mi
i no hi ets
passen les hores
i no dormo
¡ Quantes nits sense dormir
perdudes
a esperar-te !
Pedro Miguel de ALAGUER, 8.10.2005
|