ALS MOMENTS QUE S'ENFUGEN
Sovent les hores noves
Me són erm penós
On la vida baralla
Amb els meus somnis

I cada dia
Escriu per mi
El seu cant trist
I faig blancs
Els cabells al meu cap

Potser una vegada
Poder retenir
Els mots que se’n van
Només una vegada
Deturar el temps
I la seva pluja
Negra de plors

Una última vegada
Anar més llunh
En el mar on se perden
Els vaixells de l’esperança

I escriure
Escriure
Escriure

Escriure mil cants nous
Amb mots vells
Records mai dits
D’un passat fosc
Escriure poemes rics
Amb pobres mots
Sense importància

Escriure
I després tornar
Cap als moments perduts

8.11.2004